Fa anys vaig llegir les següents afirmacions en un llibre titulat El fracàs escolar: “No hi ha nens ganduls”,
sinó nens amb dificultats d’aprenentatge i “no hi ha nens problemàtics”, sinó nens
amb problemes. Des de llavors he dedicat bona part de la meva tasca educativa a
validar aquestes afirmacions.
Després de trenta anys d’experiència puc corroborar que aquestes
afirmacions són certes. Qualsevol ésser humà té la tendència natural a
desenvolupar activitats productives o de lleure, i les seves expectatives són
sempre d’èxit. Què passa quan aquestes expectatives no es compleixen? Que
apareix la frustració. I tota frustració provoca desinterès i aversió . Així és
com funciona l’aprenentatge. A la nostra societat occidental, els infants, des
de ben aviat, entren en el món de l’ensenyament–aprenentatge; és quelcom inherent
al desenvolupament dels futurs adults i a la seva inserció en la societat tan
canviant, tan competitiva, tan accelerada; en la societat del coneixement, de
la informació i del treball intel·lectual o productiu.
Què passa quan un infant no té èxit en aquest procés natural? És que no en
vol tenir? És que té mandra de desenvolupar les seves aptituds? Té mandra
d’exercitar les seves capacitats? O és que hi ha quelcom que l’impedeix reeixir
en aquest procés?
Així doncs, quan un alumne/fill no supera amb cert èxit les diferents
etapes del desenvolupament intel·lectual i del procés educatiu, caldria
plantejar-se per què. És probable que tingui alguna dificultat d’aprenentatge, algun
trastorn (tals com TDAH, dislèxia, lateralitat creuada…) o bé algun trastorn
psicològic derivat de les seves circumstàncies particulars i personals, o bé
que tingui altes capacitats que li provoquin disincronies.
Sigui com sigui, quan un professional de l’educació a l’escola, o uns pares
al si de la família, observa que el seu alumne-fill presenta algun símptoma que
ens faci pensar que no està seguint un desenvolupament adient per a la seva
edat i capacitats, caldria valorar la necessitat de demanar un diagnòstic
encertat i orientatiu i realitzar, si cal, una reeducació al marge de l’escola
ordinària, per tal de resoldre les dificultats o problemes que impedeixen als
nois tenir èxit en la seva etapa de formació bàsica.
Isabel Yuste
Professora i especialista en dificultats d’aprenentatge
No hay comentarios:
Publicar un comentario