miércoles, 2 de noviembre de 2011

No hi ha nens ganduls!


Fa anys vaig llegir les següents afirmacions en un llibre titulat El fracàs escolar: “No hi ha nens ganduls”, sinó nens amb dificultats d’aprenentatge i “no hi ha nens problemàtics”, sinó nens amb problemes. Des de llavors he dedicat bona part de la meva tasca educativa a validar aquestes afirmacions.

Després de trenta anys d’experiència puc corroborar que aquestes afirmacions són certes. Qualsevol ésser humà té la tendència natural a desenvolupar activitats productives o de lleure, i les seves expectatives són sempre d’èxit. Què passa quan aquestes expectatives no es compleixen? Que apareix la frustració. I tota frustració provoca desinterès i aversió . Així és com funciona l’aprenentatge. A la nostra societat occidental, els infants, des de ben aviat, entren en el món de l’ensenyament–aprenentatge; és quelcom inherent al desenvolupament dels futurs adults i a la seva inserció en la societat tan canviant, tan competitiva, tan accelerada; en la societat del coneixement, de la informació i del treball intel·lectual o productiu.

Què passa quan un infant no té èxit en aquest procés natural? És que no en vol tenir? És que té mandra de desenvolupar les seves aptituds? Té mandra d’exercitar les seves capacitats? O és que hi ha quelcom que l’impedeix reeixir en aquest procés?

Així doncs, quan un alumne/fill no supera amb cert èxit les diferents etapes del desenvolupament intel·lectual i del procés educatiu, caldria plantejar-se per què. És probable que tingui alguna dificultat d’aprenentatge, algun trastorn (tals com TDAH, dislèxia, lateralitat creuada…) o bé algun trastorn psicològic derivat de les seves circumstàncies particulars i personals, o bé que tingui altes capacitats que li provoquin disincronies.

Sigui com sigui, quan un professional de l’educació a l’escola, o uns pares al si de la família, observa que el seu alumne-fill presenta algun símptoma que ens faci pensar que no està seguint un desenvolupament adient per a la seva edat i capacitats, caldria valorar la necessitat de demanar un diagnòstic encertat i orientatiu i realitzar, si cal, una reeducació al marge de l’escola ordinària, per tal de resoldre les dificultats o problemes que impedeixen als nois tenir èxit en la seva etapa de formació bàsica. 


Isabel Yuste
Professora i especialista en dificultats d’aprenentatge

No hay comentarios:

Publicar un comentario